Gironell és un artista dàmplia i reconeguda trajectòria que disposa dun registre propi que sinspira en el pop, la iconografia publicitària, limaginari cinematogràfic, la cultura urbana, lestètica japonesa, les narracions populars, etc. Una atractiva Heidi que sosté el seu univers alpí dins una bola de cristall; el conegut Marco com un elegant executiu que viatja en un avió; la Ventafocs sofereix lascivament damunt dun cotxe de carreres que ha deixat de ser una carrossa o una carbassa; Minnie (la de Mickie Mouse) amb aparença de vampiressa; sèries de peces sobre Amèrica i Xangai on sexalta la suposada perfecció dels somnis cosmopolites i, sempre, dones i més dones duna capacitat seductora extrema que abasten tots els models que ens ofereix la tipologia pròpia del paper satinat i els anuncis televisius: les joves lolitas, les alliberades, les mares perfectes, les models impossibles... El resultat són unes obres daparença feliç i lluent, un univers acolorit i luxós amb un rerefons molt més irònic, sinistre i crític del que pot semblar a primera vista. En conjunt podríem parlar dun arxiu visual de la societat contemporània amb els seus tics consumistes, les seves promeses continues, els seus clixés de perfecció i benestar. Totes aquestes imatges seductores i artificioses amaguen però, la doble moral que permet llegir la innocència, la bellesa i la perfecció com una promesa de quelcom més carnal i obscur. David Santaeulària
